Reenviament o bústia: com configurar el correu del teu subdomini
Com muntar un reenviament o una bústia al teu subdomini, pas a pas. Què pot fer cadascun, els seus límits i quin et convé.
Una adreça com hola@elteunom.does.software podrà funcionar de dues maneres, amb un reenviament o amb una bústia. La diferència importa més del que sembla, perquè el reenviament només pot rebre.
Reenviament o bústia de debò
El reenviament agafa el correu que arriba a una adreça del teu nom i el deixa en una bústia que ja tens. Aquí no es desa res, el llegeixes on el llegeixes sempre, i funciona a tots els plans.
Una bústia de veritat és un compte propi. El correu viu al nostre servidor, hi arribes per IMAP o pel webmail, i pots enviar des d'ella. Arriba amb el pla Starter, una d'1 GB, i amb el pla Pro, tres per subdomini i tres gigabytes cadascuna.
Munta el reenviament
El reenviament és per adreça, no catch-all. Crees els noms exactes que vols i tota la resta rebota, que és el que manté l'spam a ratlla.
- Obre el teu subdomini i ves a la secció de correu.
- Afegeix un reenviament, la part d'abans de la
@a l'esquerra i l'adreça de destinació a la dreta. - Confirma la destinació. Li enviarem un enllaç de verificació, perquè si no qualsevol podria ficar correu en una bústia que no és seva.
- Envia't una prova. Hauria d'arribar en segons.
Què no pot fer el reenviament
No pots enviar des d'una adreça reenviada. Quan respons, el teu client de correu fa servir el teu compte real i qui hi ha a l'altra banda veu la teva adreça real. Si la gràcia era mantenir aquella adreça en privat, el reenviament no ho aconsegueix.
El correu reenviat també pot fallar l'SPF a la destinació. Quan passem el missatge, el remitent del sobre continua sent l'original, i un receptor estricte pot llegir això com una falsificació. Els proveïdors grans se'n solen sortir, els petits o amb filtres agressius de vegades no, així que el correu que importa no s'hauria de reenviar a cegues.
Tampoc hi ha catch-all. Una adreça que mai vas crear no arriba, rebota. És a propòsit, però vol dir que una errada en una adreça impresa és correu perdut i no correu recuperable.
Una bústia de debò
Una bústia arregla els dos problemes. Pot enviar, per SMTP al port 587, així que l'adreça del teu nom és l'adreça que veu la gent, i no reenvia res, així que no hi ha cap salt extra on l'SPF pugui fallar.
Tens un webmail que obres des del tauler amb un clic, i el mateix compte funciona a qualsevol client IMAP. La seva contrasenya és diferent de la de does.software i necessita almenys 12 caràcters, perquè és una credencial que un client de correu desa.
- A la secció de correu, afegeix una bústia i tria el nom d'abans de la
@. - Posa-li contrasenya. No la tornaràs a veure, així que desa-la on desis les contrasenyes.
- Obre el webmail des del tauler, o apunta el teu client de correu per IMAP amb l'adreça completa com a usuari.
Els límits
Els reenviaments per subdomini van amb el pla, un al pla gratis, cinc durant la prova, deu al pla Starter i vint al pla Pro. Les bústies arriben amb el pla Starter, una d'1 GB, i amb el pla Pro, tres per subdomini i tres gigabytes cadascuna.
Una bústia i un reenviament poden compartir nom, i guanyarà la bústia, el correu s'hi lliurarà i no es reenviarà. Si vols els dos comportaments, fes servir dues adreces diferents.
El reenviament és gratuït, immediat i suficient per a una adreça de contacte que només llegeixes. Si necessites respondre des de aquella adreça, o el correu importa, el que vols és una bústia de veritat.